Sant Jordi llunyà

Ja ha passat un altre 23 d'Abril, un altre Sant Jordi, patró de la nostra terra.
Aquest cop diferent del que sempre solia ser, però no per això amb menys significat.
Segueixo amb emoció des de l'altre cantó, com la gent passeja per els carrers plens de llibres i roses. Com els enamorats es diuen t'estimo a l'estil català i com tothom gaudeix d'un dia especialment màgic.

I és que cada 23 d'Abril de cada any, sigui on sigui, sento com l'orgull català corre per dintre meu. Aquest dia m'apropa a la nostra estimada terra, amb la seva gent, la seva llengua i les seves tradicions.

Tan se val on estiguem, les arrels no es perden. Ni que parlem una altre llengua, ni que veiem altres costums, ni que trobem altres particularitats...
Mantenir-les dependrà de nosaltres i això és el que fem i el que expliquem al món. Ara ja existeix algú mes que coneix la nostra terra i la nostra tradició.

Desitjo que el vostre Sant Jordi hagi estat tant especial com el meu.

Visca Catalunya estiguem on estiguem!!