Valiente, siempre aquí.

Tu que sabes escalar las montañas

que recorres los caminos con paciencia. 

Te conoces toda España

y vives bajo la influencia.

Tu que sabes lo que fueron los 80

te mereces todo lo que te pase

eres de la resistencia

el cuchillo entre los dientes

Ánimo...ánimo.......valiente

Tu que has hecho tanto por la independencia

y hablas un idioma casi extinguido

que pareces aturdido

cuando estas con mucha gente

Ánimo...ánimo.......valiente

Ánimo...ánimo.......

La voz de tu generación

la salvación y la esperanza

más que Quijote, Sancho Panza

más que un dios, un peso en la balanza

Ánimo...ánimo.......valiente

Ánimo...

Y digo yo, qué fué de aquel valiente?

Sonant...

Amb en Garbiel Miller Philips, ens endinsem una mica més en l'escena musical actual d'aquest indret de fred gèlid.

Espero que us agradi tant com a mi.

Tot viatjant: Namasté

Encara hipnotitzada per la casualitat, la que no es busca, però t'acava trobant tornava a casa meditant. Fins que vaig caure de la bicicleta.

Després de fer-me mal vaig decidir meditar en silenci, traslladant-me al millor lloc entre els meus records per fer-ho, a Vannarassi, l'India.

Namasté diuen. Namasté et dic. Si, a tu, sense casualitats, si es que encara mires per aquesta finestra.

Voilà

Aunque lo original siempre sabe mejor, la inspiración (eufemismo de la vulgarmente llamada copia) puede tener un resultado bastante satisfactorio.

Mi conexión con Montreal va en aumento. Resulta interesante acercarse a las diferencias, pero a la vez semejanzas de Canadá... y es que sólo hace falta un nexo digno entre ellas.

Este post va dedicado a esa pequeña gran persona que hace sentirme un poco más cómoda en este sinfín de nubes grises, pesos pesados y crecimiento a marchas forzadas.  Chapeu. Me encanta el sonido  lo-fi. Merci.

Pérdidas irremediables, no substituibles, nunca, pero rellenadas con fuerza e intensidad por sensaciones de bienestar que provienen de compartir puntos de vista. Cosas que no son superficialiades si no maneras de entender la vida.

Regalos de gran índole dignos de expresar a el mundo, compartir la fortuna que una vez mas, me ha deparado la vida. Pequeñas cosas que dan sentido a el cómo eres y el trazado que has seguido por este  viaje.

Desitjo que ho disfrutis. Si... a tu, si és que encara mires per aquesta finestra.

Dolços somnis.

calaix de desastre

Farcit d'anyorances que ens perturben i somnis que ens conecten a èpoques romanes, aquelles que van escriure història.

#reflexions reflexades

Somnis que ens acompanyen, en silenci:

Desitjos.

Paraules que mai pronunciarem:

Pensaments.

Limitacions que ens imposem:

Decisions.

Bona nit,a tu, si és que encara mires per aquesta finestra.

Mr. E

Divendres. La primavera ha decidit marxar un altre cop, tornen els dies grisos, freds i plujosos.

Un petit contratemps que no impedirà que arribi el cap de setmana farcit de riures, bona companyia, bona música i bona cervesa...tot i que amb la otb en marxa, poder que ens ho fem mirar.

Mr. E va fer 50 anys fa pocs dies, així que veurem la seva recent estrena en el mig segle de vida damunt d'un escenari. From Bcn to Munich.


Willkommen Mr.E, geht los!

Frühling!

Avui fa un dia de caloreta i sol. I què millor per celebrar-ho que escoltar un ritme que l'acompanyi així ...enganxifós.

Jo, marxo amb les cançons refrescants a la vora de l'Isar. Manteta de quadres i picnic a punt.

Com m'agrada aquesta ciutat quan fa bon temps! ja podria així per sempre.

Enjoy!

El que no ens expliquen dels contes moderns

Moltes ganes d'escoltar el nou treball de Gentle music men en el cicle de Primavera als Bars.

El grup de Vilanova i la Geltrú ens captivava amb la seva cançó "Cuentos modernos", una història de felicitat i complicitat infinita. Com a romàntica perpètua, la cançó i el videoclip, m'enamora.

Avui però, deixo el romanticisme apartat en un cantó i em proposo projectar imaginàriament el futur  d'aquest conte modern.  Us convido a formar-ne un vosaltres.

Quin serà el final d'aquesta preciosa història? 

Tal com deia ahir la cançó "How it ends" que es publicava en el blog Como en casa , ja saps com acabarà. Així doncs, aquí llenço el meu final.

"...y un día más, seguirán los cuentos modernos.."

...y siguieron hasta que uno le dijo al otro vete a la mierda.
El respeto se perdió.

Y el otro, en sus límites, cogió sus maletas para marcharse en la dirección opuesta. 

Ya nunca más quiso olvidar hacia dónde lo habían mandado.

..Y colorín colorado, este cuento se ha acabado.

un i dos, son dotze

 [ Zwölf 12 ]

Des que era petita el número dotze m'ha acompanyat en molts moments.

No hi tinc cap mena de creença supersticiosa cap a la sort que pot haver-me donat, però li tinc un curiós amor, em transmet alguna cosa així com un sentit de perfecció i bellesa.

Aquest sentiment poder vingui donat perquè sempre he competit amb ell imprès a l'esquena o perquè tinc records de quan tenia aquella edat i no pas d'un altre... poder perquè l'any 2012 ha deixat una impremta molt gran al seu pas...o simplement és una qüestió d'estètica en el meu interior.

Em pregunto què passarà. No és un pensament recent, ja fa molt de temps que hi dono voltes, però avui, que falten dotze dies, es transforma en una pregunta que llenço en veu alta.
Segurament com sempre, simplement, penso massa.

Grau és gris. Miris per on miris.

El paradís dels núvols.

Imprescindibles

Cap a finals de l'any 2010 just després del PC on descobríem el so de Wild Notingh a la [2] ( enguany els tornarem a veure aquesta edició amb un nou àlbum molt més potent que l'anterior ) o ens sorpreníem amb les anècdotes i vivències incloses en les lletres de les cançons de Sophia, qui ens va fer emocionar amb la seva música i l'ambient íntim que compartíem al Casino de l'Aliança, a la màquina de cafè de la feina, algú amb qui comparteixo gustos musicals, em parlava d'un grup que sonava molt bé anomenat Deerhunter. Jo, en aquell aleshores, desconeixia qui eren i com sonaven.

Poc després, van venir a Barcelona però malauradament no vaig tenir ocasió de veure'ls en directe.
Semblava que m'havia perdut un gran concert. Vaig pensar que poder, poder, tornaria a haver-hi una altre ocasió. I així serà.

Aquest és un dels grups imprescindibles d'aquest proper PS, que des del primer moment que escoltes els seus discos, automàticament formen part de les teves playlist més reproduïdes. I si no em creieu, deixaré que jutgeu per vosaltres mateixos amb aquest incansable "Desire Lines".

El mal de la Ignorància

S'explica la història d'un home que va desitjar desaparèixer amb totes les seves forces. Al dia següent es va despertar, i dirigint-se al mirall, va veure que no hi veia cap reflex de la seva figura. Es va llevar invisible. Visca! va cridar..soc totalment lliure!

Van passar dies..mesos... i ell es sentia cada dia més poderós caminant entre la gent sempre un pas per endavant, tenint controlat tot el que l'envoltava.

Avorrit d'aquesta situació, va desitjar amb totes les seves forces tornar endarrere, recular, ser normal, ser vist, apreciat, valorat, admirat.. com podia fer ell amb els altres. Ja no té gràcia riure sol, controlar el que t'envolta. Havia perdut la complicitat, el reconeixement. Només hi havia fredor en els ulls dels demés quan ell hi mirava.

I per més que ho desitges, cada matí es llevava sense reflex en el mirall.

Aquell que era visible abans de desaparèixer, aquell que volia que ningú el veies. Ja ningú el pot veure, ja ningú el vol veure. Tothom l'ignora.

Maleït mal el que ens fa, el de la ignorància.

 

Els experts arriben a Mordor

Dilluns passat, amb lleganyes als ulls, em llevava amb un somriure a la boca. Per la radio anomenaven el meu nom, m'havia tocat un lot de llibres sense voler-ho.

El cert és que vaig respondre a una de les seccions que fan cada dia "els experts" a l'iCat, però amb cap mena d'intenció, només perquè tenia alguna cosa a dir al respecte. I voilà, em van guanyadora del lot de llibres.

El que més gràcia m'ha fet al obrir el paquet ha estat la dedicatòria que hi han escrit, com sempre, plena d'enginy i molt divertida.

L'iCat fa un temps que va deixar de retransmetre analògicament vía Freqüència Modulada, apostant per un model de ràdio d'emissió exclusivament digital, lligat a les noves tecnologies, ampliant l'abast del territori, traspassant fronteres, afegint contingut i informació complementària i reduint costos.

Com a oient analògica abans i digital ara, els hi dono tot el suport, sintonitzant l'iCat, per la bona música que ofereixen (tot i que de vegades es passen amb tanta promoció de grups nacionals), perquè son trempats i perquè son de casa.

Benvinguts doncs siguin aquests llibres. Gràcies experts!

Acomiadaments

 
Enguany es celebrarà la darrera edició del Faraday, amb Junip com un dels caps de cartell.
Sens dubte és un dels millors festivals per gaudir en ple estiu, al far del molí, contemplant el mar acompanyats de bona música i poca gent.

Fa uns dos anys em van regalar per l'aniversari una entrada per Junip. El regal em va fer moltíssima il·lusió, però malauradament mai el vaig poder rebre, ja que un dels components del grup es va posar malalt i van cancel·lar la gira que, per aleshores, feien per Barcelona.

Just quan acabava d'aterrar per aquí, vaig veure que Junip venia en concert... amb la desgràcia que ja estaven les entrades esgotades.

Sí he pogut veure a José González en directe, però a Junip, amb el seu "Always", "Every direction" o el seu "Ghost of Tom Joad" no hi ha hagut manera.

Sembla que no podré acomiadar-me d'aquest festival on hi hem passat molts bons moments... però espero poder gaudir de Junip en directe ben aviat. I és que l'avanç que ens fa del seu nou disc, no té desperdici.

Jo de vosaltres, no m'el perdria.

Frameworks

Avui es celebra la tercera edició del Framewors, un festival independent i molt minoritari de musica
experimental que presenta, tal i com descriuen ells "posicions musicals en els límits existents entre les estructures de cançons i composicions abstractes" (jo, no sabria definir-ho millor..)

Jo vaig descobrir el festival per accident, cercant dates de concerts d'en Nils Frahm (que aquest any s'incorpora al cartell del Primavera Sound). I allà, va aparèixer.

Intrigats i atrets per aquest music i compositor (i perquè el concert era gratuït), vam treure el cap en aquest festival de sons experimentals. 

La localització ja ens va deixar bastant sorpresos, fent-nos descobrir un refugi on ara s'hi fan sessions de Jazz. La cosa pintava bé.

I així va ser. Les actuacions que vam escoltar oferien diversitat en les expressions, des de còpies descarades de Björk fins a música contemporània minimalista, fent que ens convertíssim en un públic fidel els dies que es celebra el festival.

Des d'aquest vespre i fins diumenge, descobrirem noves melodies, sons, sorolls indescriptibles, uns benestants i els altres incòmodes... notes en ordre depenent de qui les escolti.

Avui descobrirem als berlinesos Swod i al duo Rodelius Schneider provinent de Viena i Düsseldorf.

Marxo.

Bis bald.

Was tun ich da?

Demà concert a Barcelona i jo a Mordor (avui és la ciutat de la llum, tot s'ha de dir).

A la teva amiga li toquen entrades per tot arreu, fins i tot n'hi sobren....si és que és d'aquells dies que reflexiones i dius...després de tot, què cony faig aquí?

...solo...

Còctel d'esports

Estrenant regal de reis ara que el fred ens dóna treva i ja no hi ha perill de matar-se per relliscada. A veure si poc a poc vaig agafant fons i, a part de sentir-me menys encarcarada, em fa sentir més en forma.

Però jo el que si desitjo amb candeletes és que la neu de les pistes es desfaci definitivament i poder tornar aviat a practicar l'esport que més m'agrada des que era una nena de tan sols 6 anys. Seria tot un luxe, sobretot quan jugues contra adversaris dignes d'admirar. La diversió aleshores, està assegurada.

Llàstima que aquí la moda sigui el running... tot i que amb l'alçada de la població, m'enduria bastants de taps (és el que té ser pot petit). Sort que sempre em quedarà moure'm com una puça... i és que lo que s'aprèn de petit, és desentrena, però mai s'oblida.

de Somnis i altres

Bona nit, a tu, que mires per aquesta finestra.

HisTèries de Cels Blaus

Sembla que el sol tímidament va sortint i ens recarrega les piles fins ara tant desgastades per la foscor d'aquests mesos.

El somriure va retornant poc a poc, i tot i estar amb mi mateixa, com a mínim fa sol i el cel (ja no ho recordava) és de color blau.

En dies com els d'avui, miro endavant i somric tot escoltant Arcade Fire.

5∞

 

500px és una pàgina amb una qualitat fotogràfica impressionant. Hi ha professionals molt molt bons exposant els seus treballs, el que fa que a gent aficionada com jo se'ns caigui la baba i ens permeti gaudir d'aquest miracle anomenat fotografia.

Diuen que amb el temps acabarà sent un flickr mes, i no ho poso en dubte, però veient de quin peu calça la gent que ensenya les seves creacions, retocs, tècniques, creativitat, maneig en la llum o el retoc fotogràfic, els que no gaudim d'aquestes qualitats ens ho pensem vàries vegades abans d'atrevir-te a mostrar a tothom les teves fotografies fruït d'una afició personal.

Així doncs, jo em quedo a la pàgina web dels mortals, flickr, però navego entre les pàgines de 500px... això si, mostrant la meva cara més personal.

Estrenant Regal

Fa uns dies endarrere vaig avançar un any mes cap a la única certesa que tenim en aquest camí anomenat vida.

Un dels millors regals que em podien fer era indiscutiblement la música. Sense ella, les hores passarien massa lentes i les vivències anirien acompanyades d'una carència...

En temps on se suposa que no has d'estar perdut, en el que el món va massa ràpid al teu voltant i sobretot, en un moment on has perdut el proveïdor de música per excel·lència, quin millor regal en un país on pràcticament tot està vetat.

Per mi és un plaer descobrir nous sons, noves melodies, noves sensacions.. és quelcom que em fa somriure i sobretot, viure. No puc imaginar-me una vida plena sense notes i expressions de sentiments sonant al meu voltant.

Gràcies!

Ós bru

Tinc una predilecció per l'ós bru.

És un animal tant preciós, amb aquell pelatge que inspira a tocar-lo acariciant el llom seguint la direcció del pèl i abraçar-lo com si d'un peluix inofensiu es tractés. Quina imatge més tendre..

La realitat però és que no podria acariciar-lo sense que em mossegués la mà. Poder ho podria fer amb un ós bru que fos hoste en un zoològic, però a mi aquests, ni que estiguin ben cuidats, em fan llàstima, perquè mai mai mai podran gaudir del seu entorn natural i sempre viuran dintre d'una bombolla d'enganys.

Jo no puc tocar a l'ós bru, però els Grizzly Bear em toquen amb la seva música. 

 

 

ràpid __ //__ lent

El significat de les coses canvia en funció de la lògica que existeix a dins de cadascú de nosaltres.

La percepció del temps és completament diferent depenent del que ens toca viure. "El tiempo se toma su tiempo", depressa o lentament. La finalitat és arribar a un mateix lloc, el de la resposta correcta.

Dijous Gras

I lost

Ein Bekannte: Der Abgrund