Tinc el repte d'aconseguir uns plats tant gustosos i bons com els d'ella, just al punt de sal, just al punt de pebre. Amb els que puguis dir sempre: carai que bo que està.
Estic en progrés, però encara hem queda un llarg camí per recórrer. Tan se val si a la primera no surt bé, si a la segona tampoc..ho tornaré a provar...i és que m'agrada estar a la cuina, m'apropa a una de les dones que més talent té en aquesta terra, i no només en aquest aspecte.
Receptes que la mare m'explica per telèfon, altres personals. Inventar o reajustar aquella recepta que no t'acaba de convèncer... La qüestió és crear i degustar.
I és que no hi ha res com menjar la cuina de casa, un altre plaer d'aquesta vida.
nostàlgies...
ResponderEliminarun petonàs molt fort :)
pd. quina bona pinta té tot!!!