Cap a finals de l'any 2010 just després del PC on descobríem el so de Wild Notingh a la [2] ( enguany els tornarem a veure aquesta edició amb un nou àlbum molt més potent que l'anterior ) o ens sorpreníem amb les anècdotes i vivències incloses en les lletres de les cançons de Sophia, qui ens va fer emocionar amb la seva música i l'ambient íntim que compartíem al Casino de l'Aliança, a la màquina de cafè de la feina, algú amb qui comparteixo gustos musicals, em parlava d'un grup que sonava molt bé anomenat Deerhunter. Jo, en aquell aleshores, desconeixia qui eren i com sonaven.
Poc després, van venir a Barcelona però malauradament no vaig tenir ocasió de veure'ls en directe.
Semblava que m'havia perdut un gran concert. Vaig pensar que poder, poder, tornaria a haver-hi una altre ocasió. I així serà.
Aquest és un dels grups imprescindibles d'aquest proper PS, que des del primer moment que escoltes els seus discos, automàticament formen part de les teves playlist més reproduïdes. I si no em creieu, deixaré que jutgeu per vosaltres mateixos amb aquest incansable "Desire Lines".
No hay comentarios:
Publicar un comentario