Recordo quan durant un temps em deies que volies ensenyar-me una cançó. Negat com ets en les noves tecnologies, per peu propi vas aconseguir trobar-la i fer que arribes directe al cor.
Quan vaig escoltar-la per primer cop, els ulls van començar a tremolar-me i de dins de mi va sortir un plor, no pas de tristesa, més aviat d'alegria i agraïment per tenir-te incondicionalment al meu costat.
M'has demostrat tantes vegades que m'estimes que soc incapaç de contar-les, com també soc incapaç d'oblidar-me'n de cadascuna d'elles.
Tinc una fortuna molt gran, heretada d'un gran home amb un cor infinitament immens.
El fet es que cada vegada que sento aquesta cançó, em produeix el mateix efecte, un cop darrera l'altre...
No papa, no. No hi ha ningú com tu.
I es per això que mes t'estimo...
Quan vaig escoltar-la per primer cop, els ulls van començar a tremolar-me i de dins de mi va sortir un plor, no pas de tristesa, més aviat d'alegria i agraïment per tenir-te incondicionalment al meu costat.
M'has demostrat tantes vegades que m'estimes que soc incapaç de contar-les, com també soc incapaç d'oblidar-me'n de cadascuna d'elles.
Tinc una fortuna molt gran, heretada d'un gran home amb un cor infinitament immens.
El fet es que cada vegada que sento aquesta cançó, em produeix el mateix efecte, un cop darrera l'altre...
No papa, no. No hi ha ningú com tu.
I es per això que mes t'estimo...
No hay comentarios:
Publicar un comentario